Poesies recital

CANÇÓ

Clementina Arderiu

Tintada de verd,

primavera!

La rosa ja és

En presencia;

La rosa ja és

Meravella!

Esquinça la son

i batega;

només cal un nom

per bandera.

FINESTRA

A l’hivern fa molt fred i em sente junt a l’estufa perquè és molt calentet .

Des de la meua finestra he vist passar la neu, bonica i freda, també suau, com la seda .

La xocolata es va calfant, la família es va ajuntant .

Pares, mares, cosins…

Perquè a través de la meua finestra els veig a tots juntets.

La neu

Fa una bona nevada

la qual és molt delicada

Tan preciosa

i meravellosa

sol ser molt misteriosa

Tan xicoteta

com una roseta

La neu és una meravella

i es que la neu és molt bella

La neu és com mil centelleigs

que al·lumbren el dia fent-lo meravellós

Alejandro    Fructuoso      rodrÍguez

Les estacions

A la primavera tot bonic

es posa el jardí

i correguem per ací

A l`estiu a la piscina hem d`anar,

amb la pilota anem a jugar

i un gran estiu anem a pasar

A la tardor les fulles se pinten de color

i algunes pareixen d’or

Ens tirem sobre elles i veien secs els troncs.

A l’hivern es posa la xemeneia

I en casa asseguts al sofà

veient una peli de Nadal.

Soraya i Silvia

L’HIVERN

En un món congelat

arriba l’hivern i Nadal.

Mentres jo vaig la xocolata

la meua germana menja nata.

A la nit dels Reis Mags

vaig a tindre molts regals.

Després del sis de gener

anem al col·legi tots juntets.

I al col·legi arribem

per aprendre un poquet més.

María, Verónica, Agustina i Encarni

Pluja

(popular catalana)

Ara plou, ara neva,

ara cau pedra,

pedra redona

de la corona.

Xim, xim, xim,

salta que salta,

salta que salta,

xim, xim, xim,

salta que salta

el ninot prim.

ATRAPAT EN EL TEMPS

Atrapat en la nebla estic

sin veure cap esperança

solament trons i ombres

i estic mort de fam.

Ara em domina el fred

aleshores la pluja també

res m’ix bé

és el fi per a mi.

Una llum m’il·lumina el camí

en la meua casa m’espera ma mare

abraçat a ella me sent feliç.

Alejandro Zaragoza Elías  

Poesia  la  mar

La  mar  què  bonica  que  és la mar,

la   mire i me fas plorar,

m’agrada quan toque la mar,

seut tanta tranquil·litat que fas plorar,

¡ai! mar mar que bonica que és la mar.

Quan es fa de nit es reflexa la mar

 és tan bonica que me fas vibrar

¡ai! mar mar que bonica que és la mar.

AUTOR: Hugo Benlliure Diaz

SANTA CLAUS ESTA A  LA ESPERA

SANTA CLAUS ESTÀ A L´ESPERA,

DE LA SEUA NOVA SALA D´ESPERA.

SANTA CLAUS ESTÀ A L´ESPERA,

A QUE PASE LA TEMPESTA,

TEIXINT TELA EN LA SEUA

SALA D´ESPERA.

MENJANT-SE UNA PERA AMB MOLTA LLIMONERA,

ENTRE NEU I PLUTJA,

HI HA DINS UNA FRUITA.

BOTONS BLANCS,

CAMISA ROJA,

QUAN SANTA CLAUS TÉ FAM,

ES MENJA UNA COCA.

SANTA CLAUS ESTÀ A L´ESPERA,

VEIENT PER LA FINESTRA COM NEVA.

TÉ SIS RENS FORA,

QUE L´AJUDEN A TOT HORA.

I COM FA FRED,

ES PREN UN CAFÉ,

MOLT CALENTET.

FET PER:RAUL, UNAI I REBECA.

Poesía

Tardor

(Jordi Pinyol i Mercade)

Bufa el vent,

despunyant els arbres.

Una catifa de fulles seques,

ens recorda que ha arribat.

Canvien els colors,

 canvien els sons,

canvia el calor.

Tot d’una

ens adonem

que és temps de tardor.

L´estiu s´ha anat

La tardor ha arribat

Els arbres es desplugen

i els xiquets l´hivern esperen

Arriba el Nadal

Els pardals ja han volat

L´any arriba al final

Les vacances han acabat

Estem a la primavera,

Les fulles es tinten de verd,

Nosaltres al col·legi, els deures amb de fer

L´estiu ha tornat!

Javier García, Alejandro Hernández i Maisie